Por los rinconesde realidades improbablessurgen reproches.
las realidades improbables pesan locamente
Això sempre.
sempre n'hi ha, de retrets...
Davant tanta incertesa, val la pena torturar-se?
En tots els racons hi ha olors provocant nàusees ... Cal esquivar-los com sigua o la fètida realitat ens precipita cap al buit.Petons.
I és que els reprotxes no són més que olors pútrides que asfixien, sense més.Perdona'm, li doní al botó abans d'acabar.Les presses no són bones..."
És millor ser sords i obrir la porta.
Por los rincones
ResponderEliminarde realidades improbables
surgen reproches.
las realidades improbables pesan locamente
ResponderEliminarAixò sempre.
ResponderEliminarsempre n'hi ha, de retrets...
ResponderEliminarDavant tanta incertesa, val la pena torturar-se?
ResponderEliminarEn tots els racons hi ha olors provocant nàusees ... Cal esquivar-los com sigua o la fètida realitat ens precipita cap al buit.
ResponderEliminarPetons.
I és que els reprotxes no són més que olors pútrides que asfixien, sense més.
ResponderEliminarPerdona'm, li doní al botó abans d'acabar.Les presses no són bones..."
És millor ser sords i obrir la porta.
ResponderEliminar