Hola bello,íntimo blog, profundas entradas,si te gusta la palabra infinita, la poesía,te invito al mio,será un placer, es, http://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/ gracias, buen viernes, besos sinuosos..
Potser no cal pensar tant. "Cada instante es eterno en su propia dimensión"? No sé. Però em quedo en que tot és millorable, em dona més marge, em motiva més, em dona esperança... Això de que cada instante es eterno, se'm fa massa metafísic, hem d'aterrar una mica, lligar-ho més d'aprop.
entonces hay que disfrutar cadainstante, como si fuese el último, como si fuese el primero, como si fuese el único :)
ResponderEliminarMe seduce esa intención, Adriana.
ResponderEliminarHola bello,íntimo blog, profundas entradas,si te gusta la palabra infinita, la poesía,te invito al mio,será un placer, es,
ResponderEliminarhttp://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
gracias, buen viernes, besos sinuosos..
Gracias!
ResponderEliminarPotser no cal pensar tant. "Cada instante es eterno en su propia dimensión"?
ResponderEliminarNo sé. Però em quedo en que tot és millorable, em dona més marge, em motiva més, em dona esperança... Això de que cada instante es eterno, se'm fa massa metafísic, hem d'aterrar una mica, lligar-ho més d'aprop.
Però es que quan aterro, només desitjo tornar a enlairar-me!
ResponderEliminar