Vuelvo a mirar otra vez, y ahí siguen... noto un nudo de aflicción, pues quisiera poder estar sumido en ese ambiente, pero aparto la vista y es tanta la intensidad del brillo azul... que se deshace.
Si bé, el text va nèixer bastant més llarg, però sempre que escric alguna cosa no puc reprimir la necessitat de donar-hi voltes fins que sento aquella espurna que m'indica: ara sí! El resultat es una complexa varietat de retallades a tort i a dret.
Laura propone desde su blog un juego literario... esta es mi modesta aportación.
ResponderEliminarhttp://casiopea19-tjr.blogspot.com/2011/02/la-mirada-des-daquell-forat.html
Gràcies per la teva aportació, en el teu més pur estil.
ResponderEliminarSi bé, el text va nèixer bastant més llarg, però sempre que escric alguna cosa no puc reprimir la necessitat de donar-hi voltes fins que sento aquella espurna que m'indica: ara sí! El resultat es una complexa varietat de retallades a tort i a dret.
ResponderEliminarDoncs de vegades no cal donar-li tantes voltes, encara que jo també tinc eixe mal vici. Siga com siga t'ha quedat molt suggerent.
ResponderEliminarSalut i et convide a passar pel meu Bosc quan vulgues.
Gràcies, així ho faré.
ResponderEliminarBienvenida sea pues, esa simbiosis.
ResponderEliminar