Quisiera disponer siempre de palabras holgadas donde almacenarme,la vehemencia es cruel vivirla en callado.
Per a això tenim este món enredat dels blogs, ací les paraules poden emmagatzemar-nos.Mes petons.
Doncs sí, costa callar el que et manté apassionat, però tots triem el camí... I és veritat el que diu la Marinel, aquesta és una sortida a aquesta angoixa.
Quisiera disponer siempre
ResponderEliminarde palabras holgadas donde almacenarme,
la vehemencia es cruel vivirla en callado.
Per a això tenim este món enredat dels blogs, ací les paraules poden emmagatzemar-nos.
ResponderEliminarMes petons.
Doncs sí, costa callar el que et manté apassionat, però tots triem el camí... I és veritat el que diu la Marinel, aquesta és una sortida a aquesta angoixa.
ResponderEliminar