lunes, 29 de abril de 2013

Depari

Desfetes les angúnies
vic una mena d'excepció reiterada,
una plàcida deixadesa a la que em lliuro,
i que el futur em depari.

8 comentarios:

  1. Desecha la angustia
    vivo una especie de excepción reiterada,
    una plácida dejadez a la que me entrego,
    y que el futuro me depare.

    ResponderEliminar
  2. A mi el futur m'angoixa en excés, preferisc la placidesa de ser-li indiferent...
    Petó.

    ResponderEliminar
  3. Lliurar-se a una plàcida deixadesa...ummm.
    Aquest és el camí, una bona opció.

    ResponderEliminar
  4. como hoja al viento? plácido y peligroso...

    cariños,

    ResponderEliminar
  5. Eso esta bien, sin angustias. Besos.

    Bello Blog, muy bonito, me gusta. Felicidades.

    ResponderEliminar
  6. Como el suspiro que fluye ante la libertad de lo dsconocido...

    ResponderEliminar